Va aparèixer davant meu un aroma, de gran importància per nosaltres, potser torni. Cal tenir el valor de trucar a la porta. Qui diu que no et rebrà amb els braços oberts? Però no es confirma res. Vull insistir, quan un àngel de ferro i cafè em tapona el nas, em desperto. La dama asseguda al meu costat en el banc del parc segueix dormida.

ALBERT OEHLEN